Navàs

Navàs es va dir Castelladral fins al 1960. El nom antic era el del principal nucli del terme, però el barri riberenc de Navars, que ni tan sols constava al nomenclàtor del 1857, va créixer de tal manera que primer s’hi van instal·lar els serveis municipals i després es va canviar el nom del municipi sencer. El topònim, en canvi, és molt més vell: el 982 ja s’esmenta un alou anomenat Nabares, i una butlla del papa Sergi IV torna a parlar de l’alou Nabars i de la riera de Navarons. Sembla d’origen preromà, segurament bascoide. Són 80,62 km² del Bages a 370 metres d’altitud.

La vila d’avui és en un pla extens al marge dret del Llobregat i té una configuració urbana moderna, de trama reticular. L’església parroquial de la Sagrada Família es va erigir el 1897; l’interior era neoclàssic i es va reformar després dels incendis del 1934 i del 1936, ampliant-la per la capçalera. En destaquen la cúpula i el campanar, construïts entre 1928 i 1931 per l’arquitecte modernista Bernadí Martorell, i les pintures murals de Joan Baptista Torras i Vives, dels anys cinquanta i seixanta. La plaça de l’Ajuntament, porxada, té l’edifici consistorial del 1957 i una font lluminosa dissenyada per l’equip de Carles Buïgas, i el passeig de Ramon Vall, projectat el 1911 per Pau Duarri, és des de sempre l’escenari de la Fira de Primavera.

El monument del municipi, però, és fora de la vila. Sant Cugat del Racó, dalt d’un turó prop de Castelladral, és una joia del romànic català: s’hi van localitzar restes d’un edifici preromànic del segle X i el temple actual, de l’XI, té planta de creu grega i cimbori circular, una combinació que el fa únic a Catalunya.

L’inventari continua amb esglésies escampades pel terme. Santa Fe de Valldeperes, documentada des del 1139, conserva dos retaules barrocs del segle XVII: el del Roser, amb un conjunt de teles pintades, i el de Sant Isidre i Sant Galderic, els dos patrons que ha tingut la pagesia catalana. Sant Miquel de Castelladral és romànica del segle XI, profundament transformada a principis del XVII, amb arcuacions llombardes a migdia i un interior goticorenaixentista. I Sant Genís de Masadella, a uns tres quilòmetres de la vila, és un edifici romànic del segle XII molt transformat del qual destaca la porta originària. Dels 32 elements catalogats del terme, els castells de Castelladral i de Mujal són béns d’interès cultural, i també hi consta la colònia industrial de Palà de Torroella.