Puig-reig

Puig-reig vol dir «muntanya reial», i el nom descriu la seva posició: un promontori sobre el Llobregat des del qual s’albira un bon tram del riu. Són 45,75 km² al sector meridional del Berguedà, a banda i banda del riu.

Les excavacions dels jaciments del Serrat de l’Oca i del Serrat dels Lladres mostren que al terme hi va haver emplaçaments humans estables a la prehistòria, abans del segle VIII aC, que ja coneixien l’agricultura, perquè feien servir sitges excavades a la roca per emmagatzemar el gra; després es va produir un procés d’iberització al Serrat dels Lladres, amb restes constructives i ceràmiques importants cap al segle IV aC. A l’edat mitjana, Puig-reig apareix documentat per primera vegada a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí, l’any 907, i el castell era domini de la família vescomtal del Berguedà; l’últim propietari d’aquella nissaga va ser el trobador Guillem de Berguedà.

El municipi conserva dues fortaleses medievals força malmeses, els castells de Puig-reig i de Merola, un conjunt important d’esglésies romàniques —dues amb pintures murals, a Sant Martí i a cal Pallot— i una casa conventual gòtica dels segles XIII i XIV que avui es coneix com Periques. De l’època moderna destaquen les masies, i del segle XIX i el XX, una mostra àmplia d’arquitectura industrial en el context de les colònies tèxtils: fàbriques, habitatges per als treballadors, esglésies, torres dels propietaris, escoles i baixadors de tren. La colònia de Cal Pons està protegida com a bé cultural d’interès nacional.