Nalec

Nalec és el poble amb el terme municipal més petit de l’Urgell: 9,25 km² a la zona sud de la comarca, amb el nucli dalt d’un petit turó de 487 metres d’altitud.

Hi ha documents antics dels segles XI i XII on s’anomena «Analec» o «Anàleg», possiblement d’origen àrab. El significat és dubtós, però podria fer referència a «dependències» o a «els llocs subordinats»; també s’han trobat documents del segle XIV on apareix anomenat «Gualech». El lloc va pertànyer al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, el qual hi va fer construir una peixera, fins a l’extinció de les senyories al segle XIX.

Els primers pobladors els trobem a la partida de Solans de Recots. En una bauma situada davant el poble, just per sobre de la carretera que porta a Rocafort, s’hi van trobar materials arqueològics de final del Calcolític i inicis de l’època del bronze, amb restes de sílex i de ceràmica, i també restes humanes de tres individus masculins: les dades recollides pels arqueòlegs després de fer proves amb radiocarboni les situen aproximadament sobre els anys 3800 i 3700 abans de la nostra era, és a dir, uns 5500 anys d’antiguitat.

A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l’actual carretera, s’hi van trobar restes d’una possible vila romana, i per això s’ha proposat que per la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Bàrcino i Ilerda.

El municipi té set elements catalogats: el castell de Nalec, que és bé d’interès cultural, dos molins hidràulics, una casa, una creu de terme, un edifici i una església.