Guimerà

Guimerà és una vila de l’Urgell situada a la vall del riu Corb: 25,76 km² a 555 metres d’altitud. També se la coneix com «El nou de Copes», ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres: el nucli principal, antigament emmurallat, reposa sobre el vessant nord de la vall, i els carrers i les cases s’enfilen des del llit del riu muntanya amunt. Tot el poble és un conjunt declarat bé cultural d’interès nacional.

La vila és presidida per les restes de l’antic castell, documentat des del segle XI, que va ser primer centre d’una baronia i després d’un comtat. Durant el segle XII va pertànyer a la família Alemany de Cervelló; el 1343 va passar als Castre, el 1371 als Pinós —de fet Castre-Pinós— i el 1663 als ducs d’Híxer, que van ser senyors del lloc fins a l’any 1832, en què es van extingir les senyories jurisdiccionals.

En temps de la primera guerra carlina, i concretament del 15 al 30 de setembre de 1835, el castell va quedar molt malmès a causa del setge que hi van patir els 500 voluntaris carlins del capitost Rosset a càrrec del coronel Niubó, el qual va afusellar Rosset i més de 70 dels seus homes. Des de llavors les restes de la fortalesa han continuat deteriorant-se per manca d’una protecció adequada.

L’activitat principal del poble és l’agricultura de secà, i a mitjan agost s’hi celebra una fira medieval amb parades d’artesans i d’oficis antics. Dels vint-i-vuit elements catalogats, el castell és bé d’interès cultural, i n’hi consten sis creus de terme —com la creu d’Èvol i la Creueta Blanca, del segle XVII—, tres molins hidràulics i una cabana de volta.