Verdú

Verdú és un municipi de la comarca de l’Urgell que rega el canal Segarra-Garrigues: el terme municipal té 3.600 hectàrees —35,79 km²— i és a 434 metres d’altitud.

El paisatge el conformen turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereal, vinya, oliveres, ametllers i alguns camps de festucs, i hi ha disseminats petits bosquets de pins i alzines per tot el terme. L’economia agrària local se sustenta bàsicament pel conreu de la vinya: Verdú és conegut pel seu bon vi, per la ceràmica negra —terrissa—, pel Castell de Verdú i l’Església de Santa Maria, per Sant Pere Claver, i també pel desaparegut Centre d’Art Contemporani de Cal Talaveró i pel desaparegut Museu de Joguets i Autòmats de Manel Mayoral. Hi ha casals o cases pairals dels avantpassats del general Prim, fill de Reus, i de Josep Maria de Sagarra, poeta, escriptor i dramaturg. És bonic d’admirar també la Plaça Major porxada, els carrers i les petites places del nucli antic que envolta la muralla del 1184 i els seus quatre portals, que s’obrien a primera hora del matí i es tancaven al capvespre i a la nit.

La història de Verdú està marcada per la seva pertinença al monestir de Poblet durant sis-cents anys, des del 1227 fins al 1835. La població, abans de la riuada de 1184, estava situada a la vall del riu Cercavins, damunt la font de Santa Magdalena i al voltant de l’ermita de Santa Magdalena: després de la riuada, que va arrasar tres quartes parts de l’antic poble, la senyora de Verdú, Berenguera de Cervera, va accedir que els vilatans traslladessin les seves cases dalt el pla, al voltant del Castell.

Dels vint-i-set elements catalogats, el castell i la muralla són béns d’interès cultural, i n’hi consten la font de la plaça Major, del segle XIX, nou cases, quatre molins hidràulics, tres creus de terme, tres esglésies, una casa consistorial, una cabana, un passatge, una teuleria i una plaça.