Maldà

Maldà és un municipi de l’Urgell que pertany a la Vall del Corb: 31,36 km² a 428 metres d’altitud.

Els primers vestigis són de l’època ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita al cim del turó on avui s’alça l’ermita de Sant Joan del Maldanell, i prop d’aquell lloc s’hi han trobat moltes restes de gran interès arqueològic i històric: hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També s’hi han trobat restes romanes i tombes del segle II al paratge de l’Oliva.

Els Cardona, vescomtes d’Osona, van ser els primers que van senyorejar el terme i el castell de Maldà, i és probable que fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual van fer donacions de béns de Maldà a l’església canonical de Sant Vicenç de Cardona amb motiu de la seva consagració. Aquella possessió va ser confirmada legalment l’any 1082, quan els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II amb la comtessa Mafalda, el dia 29 de gener, van donar al vescomte de Cardona, Ramon Folc, el castell de Maldà i el lloc i castell de Maldanell. Segons Sanç Capdevila, els Cardona van tenir la propietat directa i senyorial fins a l’any 1273, en què la van vendre al rei Jaume I, amb data de 4 d’abril; més tard Maldà va continuar en poder dels Cardona, però com a feudataris del rei.

Dels nou elements catalogats, el castell de Maldà, del segle XIII, és bé d’interès cultural, i n’hi consten una estela funerària discoidal, del segle X, i els molins de Fontova i de l’Horta, del XVIII.