Montmeló

Montmeló és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del riu Congost, a la seva confluència amb el riu Mogent: només 4 km² a 72 metres d’altitud. Aquells dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.

La més antiga referència a Montmeló és d’una acta del 945 en què s’esmenta l’església de Santa Maria de Montmeló, que encara conserva algunes restes romàniques, sobretot un absis: aquella acta recull el nom de Monte Molonis, que provindria originàriament de Montem Melonum, que en llatí significa «turó dels teixons».

El 28 de març de 1642, durant la guerra dels Segadors, va ser escenari de la batalla de Montmeló, en la qual les tropes catalano-franceses van derrotar la columna castellana de 4.500 homes que es dirigia a Perpinyà i que havia quedat aïllada.

És a la zona més industrialitzada de la comarca: la superfície forestal ocupa només 8 hectàrees, i l’agricultura és en regressió davant la indústria, amb els cereals, el farratge i la vinya com a principals conreus. El 1991 va ser inaugurat el Circuit de Catalunya, per a curses de fórmula 1 i motos, construït dins dels termes de Montmeló, Granollers i Parets.

La festa major es divideix en dues colles: els melons, que són representats pel color verd i porten el nom del poble, i els creuats, representats pel color vermell i que porten el nom de les Tres Creus; els dos grups s’enfronten en un conjunt de proves, i el que en guanya més té l’honor que la plaça de la Vila del poble sigui decorada amb els seus colors.

Dels trenta-vuit elements catalogats, el jaciment de Mons Observans està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten l’antic Jardí d’Infància El Cangur, la bomba d’aigua del carrer Major i Ca l’Advocada, del segle XX, tretze cases més, sis masies, cinc edificis, dos molins de vent, una església, un edifici escolar, un edifici residencial, un museu i una rectoria.