Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l’extrem sud del Vallès Oriental, que forma part de la Mancomunitat del Galzeran: 13,15 km² a 112 metres d’altitud.

Les restes arqueològiques més antigues del terme són pedres de sílex treballades per Homo sapiens o neandertals, de més de 15.000 anys, trobades a prop de Can Torras. Entre els segles IX i VII aC es va fundar el poblat de les Maleses, un poblat ibèric al turó de Pi Candeler que podria haver arribat a tenir tres-cents pobladors ibers i que finalment va ser destruït pels romans.

Els romans van deixar petjada al poble amb el fortí iberoromà del turó de Penjabocs, amb una funció defensiva que protegia els vianants que anaven de Baetulo a Aquae Calidae, és a dir de Badalona a Caldes de Montbui. A més van crear les villae, explotacions agrícoles amb predomini de la vinya; els vins produïts es portaven a Badalona i d’allà als comerciants de Roma.

La primera data documental que es té de la població és del 967: es tracta d’una donació de terres ubicades en aquella població que va fer un particular al monestir de Sant Cugat. Més tard, el 978, Seniol va donar al seu fillol la parròquia de Campsentelles, la qual apareix sota l’advocació de Sant Fost el 1001, però probablement va ser una església particular encara més anys, perquè el 1058 encara apareix Ramon Guillem, que en el seu testament deixa al seu fill Albert tant l’església com els seus delmes i primícies; el 1141 va ser consagrada pel bisbe Arnau Ermengol.

El municipi té tretze elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: tres masies, dues esglésies, un poblat ibèric, un pou de neu i una teuleria, entre d’altres.