Montferrer i Castellbò

Montferrer i Castellbò és el municipi més extens de l’Alt Urgell: 176,66 km² a 732 metres d’altitud amb 6,6 habitants per quilòmetre quadrat. El cap és el poble de Montferrer, i el terme actual és el resultat d’annexionar Castellbò al municipi d’Aravell i Bellestar, que al seu torn havia sortit de la fusió d’Aravell, Bellestar i Montferrer; el 1989 el nom encara va canviar d’accent. Avui inclou l’entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellbò.

La història de la vall de Castellbò va lligada a la del vescomtat a què va donar nom, un dels poders que van marcar el Pirineu català. A la documentació més antiga la vall s’anomena de Castell-lleó, Castro Leonis, i va conservar aquell nom fins a mitjan segle XI, quan apareix la forma actual, Castriboni o Castrobono. A banda de la vila de Castellbò, que n’era el cap i el centre, el poblament es distribuïa en una llarga llista de nuclis habitats almenys des de l’edat mitjana: Sallent, Seix, Albet, Turbiàs, Solanell, Santa Creu, les Eres, Sant Andreu, Carmeniu, Cercèdol, Avellaner, Castellnou, Vilamitjana i Sendes. Alguns ja consten a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell entre les parròquies del bisbat, amb les formes Vilamediana, Kasamuniz, Sancta Cruce cum Stacione i Solanello.

Aquella dispersió encara es nota al mapa. A més del cap, el municipi comprèn els pobles d’Aravell, Bellestar, Sallent, Seix, Albet, Turbiàs, Santa Creu, Sant Andreu, Carmeniu, Cercèdol, Avellanet, Vilamitjana, Pallerols del Cantó, Cassovall, Canturri, Guils del Cantó i Vila-rubla, els despoblats de les Eres, Sendes, Solanell, Campmajor i Castellnovet, i l’enclavament dels Castellins, que queda encaixat entre els termes veïns al sud-oest. A Sant Joan de l’Erm hi ha una estació d’esquí.

De cinquanta-tres elements catalogats, vint-i-tres són esglésies. El castell de Castellbò, del segle XI, i les Torres Colomers estan declarats béns d’interès cultural, i al terme hi ha també el monestir de Santa Cecília d’Elins.