La Seu d'Urgell

La Seu d’Urgell és la capital de l’Alt Urgell, seu del bisbat d’Urgell i cap de l’antic comtat: 15,45 km² a 691 metres d’altitud, a l’interfluvi del Segre i la Valira, damunt una terrassa fluvial que continua el pla de les Forques. És la població més habitada de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i forma part de l’Urgellet, la comarca natural de setze municipis que, amb Andorra, corresponia al territori originari del comtat.

El nom té dues meitats de procedència ben diferent: Seu, del llatí sedes, la càtedra d’un bisbe; Urgell, preromà, que Coromines relaciona amb la presència d’aigua a partir de l’arrel basca Urtx. Els dos noms expliquen també la geografia de la ciutat. El poblat ibèric d’Arse-durgui era dalt del turó de Castellciutat, i damunt seu es va construir la civitas Orgellia: d’aquí ve el nom de Castellciutat, que fins al segle XVIII era simplement Ciutat. Després de la destrucció d’Orgellia es va crear un barri nou, la nova seu del bisbat, anomenat vicus Sedes Urgelli; amb el temps la Sedes Urgelli va perdre el vicus i la vella ciutat del turó va perdre l’Orgellia.

Segons Plini i Estrabó, aquella Orgellia romana era camí obligat de Julia Lybica, l’actual Llívia, cap a Ilerda, i per tant de gran importància estratègica; hauria estat capital dels ceretans o, segons Ptolemeu, dels ilergets. Les excavacions de la ciutat han anat dibuixant el pas del món antic a l’edat mitjana: sota el claustre de la catedral s’hi ha trobat una necròpoli paleocristiana, uns murs potents que podrien ser del primitiu recinte urbà i un altar de tradició paleocristiana que potser presidia la primera catedral. La tradició, més agosarada, atribueix la fundació de la ciutat a Hèrcules l’Egipcià l’any 1699 aC, mentre passava unes vacances als Pirineus.

La catedral de Santa Maria d’Urgell, del segle XII i amb rang de basílica menor, és el monument principal d’un conjunt de 56 elements catalogats que inclou l’església de Sant Miquel, la Ciutadella, la Torre de Solsona i la Casa de la Ciutat, del segle XV. Els patrons de la ciutat són sant Ot, sant Sebastià i la Mare de Déu d’Urgell, però el que hi té més presència és sant Ermengol, amb la Fira de Sant Ermengol —una de les més antigues de Catalunya— i l’espectacle del Retaule de Sant Ermengol.