Les Valls d'Aguilar

Les Valls d’Aguilar és un municipi jove fet amb peces velles. Es va crear el 1972 fusionant Castellàs, que tradicionalment era del Pallars Sobirà, amb la Guàrdia d’Ares, Noves de Segre i Taús, tots tres de l’Alt Urgell; el 1984 va afegir l’article al nom. El cap és Noves de Segre, i el terme conserva dues entitats municipals descentralitzades, la Guàrdia d’Ares i Taús. Són 123,81 km² a 669 metres d’altitud amb una densitat de 2,1 habitants per quilòmetre quadrat, quan la comarca en fa 14,8.

El territori és escarpat i el travessen els rius de la Guàrdia i de Pallerols, que s’uneixen a Noves i van a desembocar al Segre; a ponent, el riu Major porta les aigües a la Noguera Pallaresa, i prop del llogarret de Nyus, que té una única casa habitada, hi passa el riu Castellàs. Al sud-est el terme arriba fins al congost de Tresponts.

El que dona categoria al municipi és un conjunt d’esglésies romàniques del segle XI repartides pels nuclis de Taús, la Guàrdia d’Ares i Trejuvell. Sant Martí de Taús, documentada per primera vegada en un testament del 1094, destaca per la seva senzillesa i pel bon estat de conservació: una nau amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat reforçada per dos arcs torals, un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral amb dos nínxols rectangulars i la porta original, d’arc de mig punt, paredada des d’antic a la façana sud.

El lloc de la Guàrdia consta des del 1004, però ja el 839 hi apareixia una església dedicada a Sant Esteve; la que hi ha avui és d’una nau amb volta de canó i absis semicircular, molt modificada amb dues capelles rectangulars, una segona nau i l’allargament del conjunt, amb campanar de cadireta a ponent. El poble de la Guàrdia d’Ares, a 1.594 metres i sobre un turó de la riba esquerra del riu d’Aguilar, va ser municipi independent fins al 1972 i el seu antic terme comprenia també Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.

La parròquia de Trejuvell apareix documentada el 1085 amb el nom de Trasiuvelli; de la seva església, Santa Elena, la citació més antiga és del 1312, tot i que el temple s’hauria construït a la primera meitat del segle XI: una nau coberta amb embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal. Dels vint-i-vuit elements catalogats del municipi, divuit són esglésies.