Alàs i Cerc

Alàs i Cerc és un municipi de la comarca de l’Alt Urgell, creat el 1970, al llevant del pla de la Seu: 57,67 km² a 768 metres d’altitud, vora el Segre, amb una densitat de 5,5 habitants per quilòmetre quadrat.

El poble d’Alàs és el cap de municipi, però el terme comprèn també els pobles de Torres d’Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d’Hortons, el Ges i Vilanova de Banat, el llogaret despoblat de Lletó, el santuari de Santa Maria de les Peces, el de Sagàs i diverses ermites i masies esparses arreu, com l’ermita de Sant Antoni del Tossal, la capella i mas de Sant Miquel i la masia de la Molina de Lletó.

L’economia del municipi s’ha basat sempre en l’agricultura i la ramaderia, en el sector primari, destacant-ne la producció de llet i el conreu de la poma i la pera.

En documentació antiga del segle IX trobem Alàs com a Alasso, topònim d’origen incert, possiblement preromà; durant el mateix segle Cerc es coneixia com a Cerco, que prové del llatí vulgar CERCU —QUERCU en llatí clàssic— i que significa «alzina, roure». Segons Coromines, el topònim Alàs prové d’una forma bascoide preromana; Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d’un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc va ser documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, on apareix en la forma Alasso, i una altra citació antiga és la del 878, any que es va efectuar una permuta de terres «subtus villa Elasso»; les altres mencions d’Alàs documentades al segle X en parlen sempre com a vila.

Dels setze elements catalogats, el castell de Banat està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten tretze esglésies —una xifra que dona la mesura de la dispersió del poblament—, un edifici i una capella.