Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre: 32,33 km² a 43 metres d’altitud, vora l’Ebre.

Possiblement d’origen ibèric, s’hi han trobat restes romanes i, després, el segle VIII va ser ocupada pels àrabs, i amb el temps va ser un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya: va ser llavors quan va prendre el nom de Murâbit, del qual deriva Miravet.

L’any 1153 va ser conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l’orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira: amb aquella donació els templers es van convertir gairebé en els únics senyors de la zona entre l’Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora els sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscos i cristians fins al segle XV, en què van ser expulsats els jueus, i fins al 1613, en què ho van ser els moriscos.

Els templers van ampliar el castell musulmà i el van convertir en una fortificació amb monestir d’estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d’armes central, model que va ser precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l’orde a la Corona d’Aragó, amb l’arxiu i el tresor provincial —una torre del castell encara s’anomena Torre del tresor—, i des d’aquell castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França i després de la condemna de l’orde del Temple pel papa Climent V, el rei Jaume el Just ordena la detenció dels templers als seus dominis.

Dels dinou elements catalogats, el castell de Miravet és bé d’interès cultural, i n’hi consten una portalada i escut al carrer de la Creu, del segle XVII, tres forns de guix, tres molins hidràulics, dues esglésies, un centre històric, una casa, un edifici, un escut d’armes, una torre de sentinella, una porta de ciutat i un passatge.