Rasquera

Rasquera és un municipi de la Ribera d’Ebre de 51,31 km² a 174 metres d’altitud, vora l’Ebre.

Les manifestacions més antigues de la presència humana al terme corresponen a una estació amb pintures rupestres prehistòriques dels últims caçadors-recol·lectors epipaleolítics, de fa entre 10.000 i 6.500 anys: l’anomenat art llevantí, una expressió pictòrica figurativa excepcional que té com a gran aportació, entre d’altres, el disseny de la figura humana, tant masculina com femenina.

La balma pintada de Rasquera la van descobrir Katja i Manfred Bader dins de la Campanya de Prospeccions per a la Recerca d’Art Prehistòric dirigida per Anna Alonso i Alexandre Grimal, el 1999. La visita a l’única imatge conservada —una cabreta femella, espècie amb un valor totèmic molt especial per a aquells grups humans— no és recomanable, donada la seva dificultat, i per això el grup cultural de la població va assumir el compromís de donar-la a conèixer mitjançant una obra que explica àmpliament el jaciment i la seva relació amb les altres estacions de l’art llevantí peninsular que conserven iconografia similar: el Cogul, l’Albi, Os de Balaguer, la Llacuna, Montblanc, Vandellòs, el Perelló i Ulldecona.

L’abric de la Caparrella, com se’l coneix en la bibliografia científica, està declarat des del 1998 Patrimoni Mundial per la UNESCO en formar part de l’art prehistòric de l’arc mediterrani.

Dels divuit elements catalogats, aquell abric està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten cinc forns de guix, dues esglésies i el centre històric.