Móra d'Ebre

Móra d’Ebre —forma oficial— o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Ribera d’Ebre. La població està situada a la riba dreta del riu Ebre, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes, al centre de l’anomenada cubeta de Móra: 45,12 km² a 38 metres d’altitud. S’arriba a Móra d’Ebre a través de les carreteres N-420, C-12 i T-324, i lo pont d’arcades de Móra d’Ebre és una estructura del 1943 feta de formigó armat sobre l’Ebre que s’ha convertit en un dels símbols del poble. Les festes majors se celebren l’últim cap de setmana d’agost.

És la població més antiga del municipi documentada fins ara, remuntant-se més de 6.000 anys enrere, i se situa en temps del Neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de Ferro. Els ibers van crear a Móra d’Ebre les primeres entitats de poblament, com així ho demostren les restes arqueològiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg període de la romanització no en queden restes monumentals, tret dels vestigis a la vil·la romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet.

Els àrabs van deixar una forta empremta en la vida local: explotacions agràries al lloc de Subarrec, indústria bladera amb molins de nau, artesania de la terrissa i un castell que formava part de la línia defensiva de l’Ebre.

Dels trenta elements catalogats, el castell de Móra és bé d’interès cultural, l’escut dels Montagut està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten l’hospital comarcal i l’església de la Mare de Déu dels Dolors, del segle XIX, la plaça de braus, del mateix segle, onze forns de guix, quatre esglésies més, dues cases, dos monestirs, dos edificis, un monument, un centre històric, una plaça i un pont.