Móra la Nova

Móra la Nova, que popularment i tradicionalment s’ha conegut com els Masos de Móra, és una vila de la Ribera d’Ebre de 15,93 km² a 31 metres d’altitud, vora l’Ebre.

El poble va néixer a principi del segle XVIII a partir de la construcció de diverses masies en territori del llavors terme municipal de Móra d’Ebre, i el seu nom original va ser justament els Masos de Móra. Es va segregar d’aquell municipi el 1830 i va accelerar el seu creixement a partir de l’arribada del ferrocarril i la construcció d’una estació a la localitat.

Aquell origen dispers es veia encara al cens del 1860: la majoria de la població vivia al nucli, amb 169 habitatges, però hi havia a més la caseria del Mas de Més Avall, amb 2 cases, la dels Masets, amb 8 habitatges, la dels Masos del Molí, amb 12 cases, i la dels Masos, amb 5 cases, totes habitades permanentment.

La dècada de 1980 va significar per a Móra la Nova un allunyament de les activitats agrícoles en benefici de la indústria i els serveis, que van quedar consolidats com a principal sector d’activitat; al final del segle XX, però, l’agricultura tornava a viure un bon moment gràcies a l’auge dels conreus de regadiu, que s’havien estès per una extensió semblant, i fins i tot una mica superior, a la del secà.

Dels onze elements catalogats hi consten el conjunt històric del poble, del segle XVIII, l’ermita de Sant Pau, l’estació de ferrocarril, dues masies, una creu de terme i un molí hidràulic.