El Pinell de Brai

El Pinell de Brai és una vila de la Terra Alta de 56,99 km² a 189 metres d’altitud, vora el Canaletes.

La primera referència al lloc es remunta a l’acta de donació de Ramon Berenguer IV a l’orde dels Templers, on es nomena el castell del Pinell; aquella acta està datada el 1150. Posteriorment es concedeixen sengles cartes de població els anys 1198 i 1207. Les característiques lingüístiques dels habitants del Pinell i d’altres pobles de la Terra Alta són molt semblants a la parla de les comarques centrals de Lleida, i això fa pensar que les repoblacions van ser efectuades majoritàriament per habitants d’aquelles terres.

Per trobar una altra fita històrica cal saltar en el temps fins a la Guerra de Successió espanyola: la vila del Pinell es va alinear amb la causa borbònica, en contra de l’opció majoritària de tota Catalunya, i en reconeixement el rei Carles III d’Espanya li va estendre el títol de «Fidelísima Villa».

Al segle passat, la Guerra Civil espanyola va tenir el darrer episodi bèl·lic a la batalla de l’Ebre. Les serres de Pàndols i Cavalls van marcar la línia del front, i quan les forces franquistes van rompre les defenses de Cavalls es va esfondrar l’exèrcit republicà; el nucli urbà del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de l’aviació franquista, i com a resultat van quedar destruïdes 72 cases del poble.

Dels quinze elements catalogats, el Celler Cooperatiu, del segle XX, és bé d’interès cultural i el Fortí a la talaia de Llixem està protegit com a bé cultural d’interès nacional.