Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l’Anoia i de la comarca natural del Montserratí, limitant amb la comarca de l’Alt Penedès per la banda sud: 57,2 km² a 324 metres d’altitud, vora l’Anoia.

El castell de Piera —el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet— és documentat des de l’any 955, i va ocupar el lloc d’un poblat ibèric. Jaume el Conqueridor va fer repetides visites i estades al castell, i la més llarga va ser la d’agost a desembre de 1268. Jaume I, el 1265, va acordar amb la família Sescorts que li farien l’administració del castell, i una generació rere l’altra hi van romandre fins al segle XVIII. La família Sescorts o Curtibus, cavallers i comanadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, comanadors d’Agramunt i senyors del Castell de la Torre Salvana, segons l’historiador Josep Barba Raventós, van rebre el castell de Piera com una compensació per l’ajuda prestada a la conquesta de València: en el document de donació consta que els Sescorts farien l’administració del castell i també tindrien l’obligació d’hostatjar el Rei i el seu seguici en cas de visita reial, cosa que van fer en nombroses ocasions amb Jaume I, Joana Enríquez i Joan II, entre altres monarques catalans.

El 1382 Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar amb Pere II d’Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.

Dels quaranta-nou elements catalogats, els castells de Freixe, de la Ventosa i de Piera són béns d’interès cultural, i n’hi consten Cal Borrull, del segle XIV, Cal Facundo, del XX, cal Metge Vidal, del XVI, onze cases més, nou masies, cinc esglésies, tres edificis i un casal.