Collbató

Collbató és un municipi del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí, situat sota la muntanya de Montserrat: 18,07 km² a 388 metres d’altitud. Està agermanat amb Cazères, a França.

Al segle XX hi van proliferar les segones residències: en la primera època la família Nolla, enriquits a Cuba, van adquirir l’actual casa de la Vila, i Elies Rogent, en contraure matrimoni amb la pubilla d’Esparreguera, va rebre de la família el mas de Collbató, Can Rogent. Els darrers anys ha anat a més la funció de lloc de segona residència i s’han construït diverses urbanitzacions, com Can Dalmases o Bosc del Misser.

També ha augmentat l’activitat industrial, i hi és molt coneguda la construcció artesanal d’orgues amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món: s’inicia el 1926 amb l’italià Silvio Puggina i ara és regida per la família Blancafort.

Les coves de Collbató, o del Salnitre, formen un conjunt de galeries, passadissos i estances d’uns 500 metres de llargària, plens d’estalactites i estalagmites i de formes geològiques capricioses. És un indret replet de llegendes i històries, relacionades amb els noms de Fra Joan Garí, el Marmotot, Mussa i l’heroi local, el Mansuet. Les coves són a l’interior del massís de Montserrat, de sistema càrstic, amb conglomerats principalment calcaris i rics en fosfats, motiu pel qual es va explotar el salnitre que s’hi pot trobar; la cova té 549 metres de llarg i 20 de desnivell, i les seves formes orgàniques i ondulades van ser font d’inspiració per a Gaudí.

Dels 43 elements catalogats, el castell de Collbató és bé d’interès cultural, i n’hi consten l’Ajuntament Vell i l’antic Casino, del segle XIX.