Maials

Maials és una vila del sud del Segrià: 57,08 km² a 395 metres d’altitud.

El poble tindria una antiguitat d’uns 2.500 anys, o almenys és el que es pot deduir de les troballes ceràmiques realitzades al nucli de població, i en especial per la zona de la Costa, que és on es va iniciar el nucli de poblament preromà que més tard va donar origen a la vila fortificada de Maials. Aquella fortificació prenia tot el sentit gràcies a la ubicació privilegiada del poble, situat en una cruïlla de camins que comuniquen l’interior de Ponent amb la costa i el pas cap a l’interior de la Meseta, cap a Saragossa. El lloc apareix citat repetides vegades al llibre de bello civili, el text en què Juli Cèsar relata la seva visió de la Segona Guerra Civil de la República Romana, i s’hi esmenta com un dels punts estratègics del territori. Com que és un lloc de pas, pel terme s’han pogut trobar restes arqueològiques de les diverses civilitzacions que han passat per la contrada, des dels ibers fins a restes de la Guerra Civil espanyola.

Durant la Primera guerra carlina, Manuel Carnicer va intentar unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l’Urgell. Els liberals van bloquejar els passos de l’Ebre a Faió, Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix i van disposar les tropes entre Maials i Riba-roja, encerclant els carlins, que no van poder retirar-se ni travessar el riu i van ser derrotats a l’Acció de Maials el 10 d’abril de 1834.

Dels trenta elements catalogats, l’església de Santa Maria, del segle XIII, està protegida com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten la Porta del Tossalet i la Casa Sila del carrer Vilaclosa, del XVI.