Almatret

Almatret és el municipi més alt del Segrià: 56,83 km² al sud-oest de la comarca, amb el nucli a 462 metres d’altitud i un terreny abrupte. Al terme hi ha el Puntal dels Escambrons, la muntanya més alta de la comarca, amb una altitud de 500 metres, cinc més que la Punta de Montmaneu.

La climatologia de secà fa que hi predomini la flora adaptada a aquell clima: molta extensió del terme està coberta per boscos de pins i arbustos, amb una fauna molt variada, i bona part de la superfície està dedicada al conreu, bàsicament d’ametllers i oliveres.

El terme Almatret ja apareix en documents des del segle XIV i probablement prové de l’àrab matrad, «lloc de caça».

A les fondalades vora l’Ebre, fora del pla d’Almatret, hi va haver poblacions iberes prop de l’anomenada partida d’Escampillà, on s’han trobat nombroses restes històriques: ceràmica ibèrica i romana, una pedra de sacrificis celta, runes d’un castell dit «dels Moros» i uns forns de vidre. Aquell Castell dels Moros el devien aixecar els romans quan la península Ibèrica estava dividida entre la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior, i està situat al cim de la serralada que divideix l’Escampillà del barranc de l’Aiguamoll; la Pedra Escampillà, situada a prop, és d’origen celta.

Dels tretze elements catalogats, la Casa de la Torre és bé d’interès cultural, i n’hi consten Cal Viladrich i la Presó, tots dos del segle XVI, tres basses, una teuleria i un safareig.