Malgrat de Mar

Malgrat de Mar és el municipi més oriental del Maresme i fa frontera amb la comarca de la Selva i amb la Tordera: 8,82 km² a 4 metres d’altitud, amb una extensió de platja d’uns 4,5 quilòmetres i una població turística amb nombrosos hotels i càmpings.

El poble va formar part de la baronia de Palafolls, i les primeres cases de pescadors es van bastir al voltant de la capella de Sant Antoni Abat, a la riba esquerra de la riera. El 1373 es va atorgar la carta de poblament fundacional de l’anomenada Vilanova de Palafolls, i el 1559 el lloc va assolir la independència parroquial de Sant Genís de Palafolls. Al segle XVI va ser atacat pels otomans els anys 1543, 1545 i 1550.

El nom apareix com Malgrat al segle XIX, tot i que el topònim ja es troba documentat al XIII. L’etimologia és discutida: podria ser preromana o podria estar relacionada amb mal grau en el sentit de desembarcador.

Al centre històric hi destaca l’església de Sant Nicolau, amb façana d’estil neoclàssic i campanar de base octogonal, coneguda com «la catedral de la Costa». També hi ha edificis d’època medieval, com la casa senyorial que avui és la biblioteca i l’antic hospital, i d’estil modernista, com Ca l’Arnau o la Torre de l’Esquena. El parc de Can Campassol és l’antic jardí de la casa natal de Zenòbia Camprubí.

Dels dinou elements catalogats, la Torre del Castell és bé d’interès cultural.