L'Espunyola

L’Espunyola és un municipi dispers del Berguedà: 35,46 km² a 803 metres d’altitud amb 7,3 habitants per quilòmetre quadrat, i el poblament repartit pel sector oriental del terme. A més del cap, comprèn els pobles del Cint, de Correà i de Sant Pere de l’Esglesiola, les caseries i els santuaris dels Sants Metges i dels Torrents, l’església romànica de Santa Margarida del Mercadal, el santuari de Santa Maria del Bosc, l’antic terme de Castellserà i l’enclavament de la Rebolleda.

El nom es considera el diminutiu del mot llatí spongia, esponja, amb el significat de «rocam d’aspecte porós». El 1983 es va modificar el nom oficial per incorporar-hi l’article.

El terme conserva rastres de la cultura megalítica del període calcolític, entre el 2000 i el 1500 aC, quan els difunts s’enterraven en sepulcres col·lectius fets amb pedres de grans dimensions, acompanyats d’un aixovar ric i amb mostres d’un ritual funerari complex. Molts dels objectes trobats als dòlmens de l’Espunyola es guarden avui al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona. El del Collet de les Forques, excavat el 1920 i avui desaparegut, tenia una estructura tumulària que cobria una llosa rectangular amb els cantons arrodonits i treballats, i a sota una fossa ovalada amb les restes de tres adults i un infant, una calavera que descansava sobre una lloseta a manera de coixí, fragments ceràmics, un punyal de llengüeta de coure, fil de coure i reblons.

De vint elements catalogats, el castell de l’Espunyola és bé d’interès cultural i la resta són sobretot masies i esglésies.