Montclar

Montclar és un municipi del Berguedà de 21,89 km² a 728 metres d’altitud, envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest; té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.

Montclar és documentat des del segle XI, però el castell pròpiament no surt esmentat fins al 1309, quan va passar a domini reial —era regentat per la família dels Montclar— i es va engrandir. Al segle XVII, quan era propietat de la família nobiliària dels Tamarit, l’antic castell va ser transformat en masia, coneguda com cal Metge Sastret, i aquell conjunt va ser declarat bé d’interès cultural el 1985. La major part dels habitatges es van construir als segles XVII i XVIII, moment en què la població va augmentar considerablement, i molts d’aquells habitatges han estat restaurats i convertits en segones residències.

L’església parroquial està dedicada a Sant Martí: és d’estil romànic, va ser construïda al segle XII i és de nau única amb absis, amb un campanar annex de planta quadrada i coberta a quatre aigües. Al seu interior es conserven dos retaules barrocs així com un altre d’estil neoclàssic, i l’edifici va ser reformat completament la dècada de 1970. Al mateix terme hi ha dues esglésies romàniques més: la de la Santa Creu, de nau única i amb un campanar d’espadanya, i la de Sant Quintí de Montclar.

Dels catorze elements catalogats, el castell és bé d’interès cultural, i n’hi consten sis masies i dos molins hidràulics.