Montmajor

Montmajor és al sud del Berguedà: 76,49 km² a 756 metres d’altitud amb només 6,2 habitants per quilòmetre quadrat, un terme extens fet de masos i d’esglésies escampades.

L’episodi més ben documentat de la seva història medieval és un plet. L’any 1020 el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent va assistir a un judici sobre qui posseïa l’alou de Pujol, vora el castell de Montmajor: el comte Oliba Cabreta l’havia donat al monestir de Serrateix després de confiscar-lo als vicaris que l’havien traït al castell d’Estela, però també hi havia constància que el seu fill, l’abat Oliba, l’havia venut a Àrdamany. El jutge va dirimir que l’alou havia de ser del monestir i que l’abat havia de compensar Àrdamany.

La dispersió del poblament es veu al patrimoni: dels 34 elements catalogats, onze són masies i onze esglésies, algunes amb històries pròpies de sufragànies que han anat canviant de parròquia, com Sant Andreu de Valielles, que va ser sufragània de Busa i més tard de Sisquer i que avui és una capella particular. A Sorba, l’església de Santa Maria acull el martyrium de Sant Eudald.

El castell de Montmajor, del segle X, està declarat bé d’interès cultural, i al terme hi ha també el castell de Querol i tres molins hidràulics. Entre els equipaments del municipi hi ha el Museu d’Art del Bolet.