Casserres

Casserres és al Baix Berguedà, a l’esquerra del Llobregat i a dotze quilòmetres al sud de Berga: 29,46 km² a 611 metres d’altitud, amb àmplies zones de conreu i travessat per les rieres de Clarà i de Merola.

El poble, documentat des dels últims segles medievals com a «barri», es va formar a partir d’un llarg carrer que unia el castell amb l’església de l’Àngel Custodi. Del castell, que probablement era al lloc on després es va construir l’ajuntament, no en queda cap resta, però entre els segles VIII i XIII va ser una gran fortalesa i va tenir un paper decisiu en el procés de repoblació del territori. L’any 1025 el comte Guifré II de Cerdanya i Berga va presidir un judici a Casserres.

Aquell carrer estava format per cases unifamiliars entre mitgeres que es van reformar durant els segles XVII i XVIII; avui es coneix com el carrer Major i la plaça de la Creu, conserva cases d’aquells segles i encara s’hi veu algun element gòtic, com la finestra de Cal Biel. El conjunt està declarat bé d’interès cultural, igual que el castell.

Quan la primera capella gòtica de l’Àngel Custodi va quedar petita, a finals del segle XVII es va emprendre l’obra de la nova parroquial, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels: una gran església barroca de tres naus amb capelles laterals, transsepte marcat i presbiteri quadrat, amb el campanar de torre quadrada a migdia i una façana a ponent amb porta de frontó triangular. Encara hi conserva un retaule barroc.