Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat: 22,57 km² a 704 metres d’altitud, i el municipi inclou l’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs; al sud-est, amb Olvan; al sud, amb Avià; al sud-oest, amb Capolat, i al nord-oest, amb Castellar del Riu.

Tradicionalment s’ha relacionat la ciutat amb el Castrum Bergium que esmenta Titus Livi com a capital del poble dels bargusis o bergitans. Tot i així, no s’han trobat restes arqueològiques sota la ciutat moderna que indiquin la presència de cap assentament ibèric, si bé hi ha alguns jaciments inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Els comtes de Cerdanya van establir-hi, a començament del segle X, la capital d’un vescomtat dependent del comtat de Cerdanya, el comtat de Berga. El 1393 la vila va passar del domini feudal de Joana d’Aragó i d’Armanyac, comtessa consort de Foix, al domini reial de Joan el Caçador, que regia la monarquia comtal catalana. La bastida de la muralla el segle XIV, enderrocada parcialment quatre segles més tard, va ser un fet essencial per crear nuclis poblacionals al terme. Partidària de la Generalitat durant la guerra dels remences, l’any 1468 va ser ocupada pel príncep Ferran. Un fet molt destacable és que a la baixa edat mitjana, amb motiu de les festes del Corpus, es va iniciar la Patum.

Dels seixanta-nou elements catalogats, el Castell Berguedà i la torre de la Serra de la Petita són béns d’interès cultural, i el Castell de Sant Ferran, del segle XI, i les creus de Cal Parraquer i de la Valldan estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.