L'Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants —antigament, la Cala de l’Ametlla—, és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre: 66,86 km² a 19 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània i del golf de Sant Jordi.

Està situat al bell mig del golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya; més concretament, es troba entre la zona costanera del Cap de Terme, al nord, i el barranc de l’Àlia, al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa i al nord-est amb el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l’impuls de poblament de Carles III— va sorgir el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló. Coincidint amb l’arribada de pescadors valencians al poble, l’Ametlla va anar creixent amb xifres importants durant el segle XIX i va aconseguir començar el segle XX amb 2.500 persones.

No obstant això, tot i no haver-hi gaires dades documentals, es pot dir que el naixement de la Cala es remunta més enllà del segle XII. Va ser un punt estratègic per defensar les costes de l’anomenada Catalunya Nova: a la platja de Sant Jordi d’Alfama va ser creat un orde religiós i militar per defensar les terres catalanes de possibles noves conquestes i evangelitzar les noves terres reconquerides, i encara queden restes de la torre de guaita que en temps de Ramon Berenguer IV servia per defensar les poblacions.

El municipi només té cinc elements catalogats: el castell de Sant Jordi d’Alfama i la Torre de l’Àliga, que són béns d’interès cultural, la Torre de Sant Jordi d’Alfama, protegida com a bé cultural d’interès nacional, un edifici i una església.