El Perelló

El Perelló, que antigament es deia la Font del Perelló, és el principal productor de mel de Catalunya: 100,67 km² del Baix Ebre a 142 metres d’altitud.

El testimoni més antic de presència humana al terme són unes pintures rupestres. L’abric de Cabra Feixet conserva mostres d’art llevantí, l’expressió dels últims grups caçadors i recol·lectors epipaleolítics, d’uns deu mil anys enrere: un art figuratiu i exclusivament pictòric. L’existència de l’abric la van comunicar Joan Margalef als membres de l’Institut d’Estudis Catalans Pere Bosch Gimpera i Josep Colominas durant la segona expedició sobre art rupestre que van fer el 1922. Avui s’hi reconeixen un parell d’arquers —un especialment detallat, de 26 centímetres d’alçada—, diversos caprins i cérvols, amb una cabra mascle i una cerva particularment bones, i restes d’altres quadrúpedes, tots en color vermell. Des del 1998 aquestes pintures formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO sota el nom d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica.

El lloc era habitat en època romana: a les Sorts, prop de la cruïlla de la carretera de Tivissa, hi ha un jaciment romà de l’època d’August. S’ha volgut identificar el Perelló amb la Cartago Vetus situada entre Tortosa i l’Hospitalet de l’Infant, però és més probable que es tracti de l’antiga Tria Capita, una estació de la Via Augusta: els itineraris dels vasos apol·linaris trobats el 1852 a Vicarel·lo la situen a disset milles de Dertosa, la Tortosa romana, i a vint-i-cinc de Sub Saltu, el Coll de Balaguer. Pel terme hi va passar sempre el camí de Barcelona a València, sobre el qual es va ubicar després el camí reial i finalment la carretera general.

El poble d’ara neix a la fi del segle XIII. Segons la carta de poblament que Ramon Berenguer IV va atorgar a Tortosa el 1149, el territori del Perelló —que abastava també els actuals municipis de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla— quedava dins l’ampli terme assignat a la ciutat, que anava del Coll de Balaguer fins a Ulldecona. El 18 de novembre de 1294 Jaume II va encarregar al batlle de Tortosa, Bernat de Llabià, la població del lloc de la Font del Perelló, i el mateix dia va designar Ramon de Banyeres batlle vitalici del nou lloc.

De deu elements catalogats, set són béns d’interès cultural: el Castellet de Sant Esteve, les coves de Cabrafeixet i de les Calobres, el Molí de Vent, la Torre de les Guàrdies —una torre de telegrafia òptica— i les torres del Garidell i del Puigvultó.