Arsèguel

Arsèguel són 10,59 km² de l’Alt Urgell a 950 metres d’altitud, vora el Segre, amb una densitat de vuit habitants per quilòmetre quadrat. El nom, escrit tradicionalment Arseguell, és d’origen preromà i d’etimologia incerta: consta des del segle IX com Arcegal o Arceguell i podria venir d’una arrel darç, «terra d’arbustos», o d’un sufix -cale, «castell». Apareix a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i la serra d’Arsèguel ja es menciona el 964.

En origen era del comtat de Cerdanya i al segle XIV es va integrar al d’Urgell. Al segle XI hi tenia un alou la mitra d’Urgell i el 1365 el lloc era de la família Cadell, amb Berenguer d’Oms i de Mura com a castlà, que va ser també conseller de Pere III. Aquell cognom explica el capítol més violent de la seva història: a la fi del segle XVI, durant les lluites entre nyerros i cadells, el castell va fer de cau de bandolers i va resistir diversos atacs de les forces reials, especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya el va fer assetjar amb homes armats de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà; el castell, defensat per Joan de Cadell i Solanell, es va retre i va ser destruït. Tot i la derrota, el lloc va continuar en mans dels Cadell fins a la primeria del segle XVIII.

Del castell enderrocat en queden peces escampades pel poble que probablement li pertanyien: mitja torre adossada a una casa, un gran arc de mig punt encastat en un mur de la plaça de l’ajuntament i una cara esculpida a la façana de l’església parroquial. L’església de Santa Coloma està molt modificada, amb capelles afegides i l’absis desaparegut; la porta de ponent té tres arquivoltes simples i ferramenta en espiral. La capella de la Mare de Déu del Carme, de nau rectangular coberta de fusta i lloses de pissarra per fora, té una devoció arrelada perquè és la patrona dels traginers de sal.

El que ha fet conegut el poble, però, és un museu. El músic i estudiós de la cultura popular Artur Blasco va crear-hi el Museu de l’Acordió, instal·lat a la planta baixa i el soterrani d’una casa, amb una de les col·leccions més notables del món —instruments d’Europa i de Sud-amèrica, el més antic del 1840— i amb la memòria dels acordionistes del Pirineu. D’aquí va sortir la Trobada Internacional d’Acordionistes del Pirineu, que se celebra cada any el darrer dissabte de juliol des del 1976.