Les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès és al centre del Vallès Oriental: 29,14 km² a 181 metres d’altitud. L’integren quatre pobles —les antigues parròquies de Corró d’Avall, Corró d’Amunt, Marata i Llerona— i un barri integrat a Corró d’Avall, Bellavista.

Un dels assentaments humans més antics que s’han pogut localitzar és a Llerona, corresponent al Paleolític inferior, i és el més antic de la comarca. El testimoni documental més antic, però, correspon a l’església de Llerona, que data de l’any 990 sota el nom de Laurona; no gaire lluny d’aquell indret és on s’encunyava durant l’època ibèrica la moneda de la seca lauro, que es feia servir a bona part de la comarca.

L’any 1025 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, dona a la zona el privilegi de franqueses o territori franc, és a dir, reconeix als pobladors el lliure dret sobre béns i propietats i els eximeix de tota jurisdicció que no sigui la reial; durant aquell període existeixen també altres franqueses, com les del Llobregat, les del Penedès o les de Mallorca. El territori de les Franqueses comprenia aleshores els quatre pobles actuals a més de Granollers, Palou, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Samalús, Martorelles, Santa Agnès de Malanyanes i la Roca del Vallès, que a poc a poc es van anar independitzant: l’última d’aquelles segregacions va ser el 1922, quan el barri del Lledoner va passar a formar part de Granollers.

Dels vint-i-tres elements catalogats, l’església de Santa Maria de Llerona és bé d’interès cultural i la Casa de la Vila està protegida com a bé cultural d’interès nacional.