Granollers

Granollers és la capital i la ciutat més poblada del Vallès Oriental: 14,87 km² a 145 metres d’altitud, amb 4.379,5 habitants per quilòmetre quadrat.

Els vestigis més antics que s’han trobat al terme tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l’època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de Semproniana, que amb el temps va acabar perdent. Fins a l’any 944 no apareix la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore. El seu emplaçament entre l’antiga Via Augusta romana i el Camí Ral de Barcelona a Vic va marcar el seu ràpid desenvolupament agrícola, amb la possibilitat de comercialitzar els excedents en concorreguts mercats setmanals: és per aquell motiu que a partir de l’any 1040 ja s’esmenta el mercat granollerí, que va fer de Granollers el centre neuràlgic de la comarca.

La Porxada, un edifici renaixentista que servia de llotja de gra, n’és l’edifici més emblemàtic. Es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d’un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt: té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d’ample i està formada per 15 columnes d’ordre toscà que sostenen una teulada de quatre vessants. Al carrer de Corró hi ha l’antic hospital de Sant Domènec, ara Sala Francesc Tarafa, un exemple d’arquitectura gòtica restaurada.

La ciutat viu del comerç i de les indústries, però a la part sud del terme el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles. Dels 100 elements catalogats, la Porxada, el Museu de Granollers, la Torre de Pinós, el recinte emmurallat i la Torre de les Aigües són béns d’interès cultural.