Biure

Biure és a la confluència dels rius Llobregat d’Empordà i Ricardell, en un terme de 10,02 km² de l’Alt Empordà a 81 metres d’altitud. Amb ortografia tradicional s’escrivia Viure d’Empordà, i del topònim se n’han proposat orígens ben diferents: una arrel basca ur, «aigua», o uri, «ciutat», o el llatí bone vivere, «bon viure». La menció més antiga hi dona la raó a la darrera hipòtesi: un document del 1107 amb el testament d’Etha inclou entre els beneficiaris l’església de Sancti Stephani de Benevivere.

El 1219 el poble apareix en un llistat de delmes del magnat empordanès Guillem de Cervià, i el 1294 Jaume II, en confirmar i ampliar els privilegis de la Carta Pobla de Figueres, hi va incloure Biure com a lloc reial: sense senyor feudal, directament sota la batllia de Figueres. Aquella condició va portar plets. El 1375 Figueres va reclamar als veïns de Biure una contribució per reparar-se les muralles emparant-se en el privilegi de Jaume II, i ells s’hi van negar; dels papers d’aquell litigi se sap que els Avinyó tenien el castell en feu. El 1407 Guillem d’Avinyó es va enfrontar diverses vegades amb els Rocabertí pel control de la parròquia i del castell, i el 1450 la senyoria dels Avinyó va quedar confirmada. Al segle XVIII els drets sobre el castell eren del comte de Torralba, i el cens del 1787 hi comptava 185 persones.

Del castell, declarat bé d’interès cultural, en queden poques restes. L’església de Sant Esteve és del segle XVIII. El nucli antic, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, s’articula a migdia de l’església en carrers costeruts, amb cases dels segles XVIII i XIX bastides en pedra sense treballar lligada amb morter de calç; moltes estan remotades per ràfecs decorats amb triangles pintats que imiten els ràfecs de dents de serra, i una casa al nord-oest de l’església té el ràfec datat el 1776. Dels vint elements catalogats, dotze són barraques de vinya.