La Granja d'Escarp

La Granja d’Escarp és al marge esquerre del Segre, just al límit amb l’Aragó i el Baix Cinca, en el punt en què hi desemboquen les aigües del Cinca i a pocs metres de la seva desembocadura a l’Ebre: 38,51 km² a 78 metres d’altitud. L’aiguabarreig és una zona declarada d’interès natural pel seu singular bosc de ribera, on es troba una gran varietat d’aus.

El poble va ser un dels llocs i esglésies que conformaven el dot fundacional del monestir de Santa Maria d’Escarp. Durant la guerra dels Segadors i la de Successió va ser fortament castigat en trobar-se al pas de les tropes d’un i altre bàndol, que van aprofitar la situació estratègica del Reial Monestir d’Escarp i del castell de Mequinensa. El 1710 tropes franceses van arrasar el poble, minant l’església i les cases, cremant els camps i expulsant-ne la població: les visites pastorals no es reprenen fins al 1716, quan, segons aquells documents, comença a repoblar-se tot i que només quedaven 6 cases en peu.

Durant la segona meitat del segle XIX es van posar en explotació diferents mines de carbó al terme, que van fer de la Granja un centre miner important; bona part de la seva producció va servir per a l’alimentació de la maquinària que va participar en la construcció del sistema de canals i pantans que la Canadenca va dur a terme durant el primer terç del segle XX. Avui l’activitat econòmica principal és la fructicultura.

Dels onze elements catalogats, els abrics del barranc de Canà i del barranc de Sant Jaume són béns d’interès cultural.