Soses

Soses és un municipi de la comarca del Segrià: 30,16 km² a 118 metres d’altitud, vora el Segre. Limita amb els termes de Torres de Segre, Aitona, Alcarràs i Fraga.

La població és d’origen islàmic i, segons Pita Mercè, les ruïnes i les restes de muralla que dominen el nucli antic de Soses corresponen a l’antiga fortalesa àrab. El 1120 Soses i el seu castell van ser un dels llocs que Avifelel va atorgar a Ramon Berenguer III en virtut dels pactes que van fer. Quan Ermengol VI d’Urgell va travessar la Noguera Ribagorçana per a la conquesta del Segrià, el 1145, abans del setge de Lleida per Ramon Berenguer IV, Soses va caure en poder seu, i per això Ermengol VII va donar el 1175 a dos repobladors del lloc, Pere i B. de Soses, unes cases de la parròquia de Sant Llorenç de Lleida.

El lloc apareix amb el nom de Sosas en l’Ordinatio del bisbe Guillem Pere, del 1168, amb habitants sarraïns i cristians, formant part, amb Montagut, de la pabordia d’Alcarràs. Dins el mateix segle XII alguns senyors de la conquesta i ciutadans de Lleida tenien al terme de Soses honors i propietats, com Galceran de Pinós, que el 1184 tenia dues sorts de terres vora Remolins, que va cedir a Santes Creus.

El 1223 Jaume I va confirmar a la seva germanastra Constança, entre d’altres, la possessió dels castells d’Aitona, Seròs i Soses, que aquella va aportar a la poderosa casa dels Montcada, ja que era muller de Guillem Ramon de Montcada, senescal, fundador de la branca dels Montcada senyors d’Aitona. En el fogatjament del 1358 consta que Soses, dins la vegueria de Lleida, és de Ramon de Santmartí.

El municipi només té quatre elements catalogats: el castell de Gebut, que és bé d’interès cultural, dues esglésies i una casa.