Aitona

Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià: 66,9 km² a 110 metres d’altitud, vora el Segre i el canal de Seròs.

L’origen de la vila se situa en un antic castell sarraí, citat en documents de 1120, que va ser conquerit per Ermengol VI d’Urgell el 1145. Durant tota l’edat mitjana i inicis de l’Edat Moderna la majoria dels habitants van ser musulmans, als quals es va concedir un règim jurídic especial que va prevaldre fins a la seva expulsió el 1610. Va ser possessió de la corona fins a 1212, any que es va formar la baronia d’Aitona, i el 1233 va quedar en mans de la família Montcada.

El topònim és d’origen àrab: en documents antics apareix sota el nom d’Azitona, al segle XII, i probablement prové del mot àrab zäituna, «oliva».

Dins del terme municipal s’han trobat nombroses restes arqueològiques: a la zona de Genó es van descobrir restes d’un poblat de l’edat del bronze en el qual són visibles diversos habitatges organitzats al voltant d’un carrer central, i a Carratalà s’han trobat restes d’un altre poblat del mateix període.

Encara poden veure’s algunes restes del castell, situades sobre un pujol que domina la vila. L’església parroquial està dedicada a Sant Antolí: va ser construïda en el segle XVIII, la seua façana és d’estil barroc i consta de tres naus. Prop del centre del poble es troba el santuari de Sant Joan de Carratalà, que era l’església parroquial dels pobles desapareguts d’Adar i Cartalà: probablement va ser construït pels cavallers hospitalers, i s’hauria edificat en el lloc en el qual s’alçava una antiga mesquita; el santuari, d’estil romànic, apareix citat en documents de 1168.

Dels vint-i-un elements catalogats, el castell d’Aitona, del segle XII, el castell de Carratalà i la Torre de Burgebut són béns d’interès cultural.