La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d’Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal: 20,62 km² a 39 metres d’altitud. El municipi és a la plana de l’Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró, i el formen els nuclis de la Bisbal d’Empordà, Sant Pol i Castell d’Empordà.

La Bisbal és coneguda per la seva ceràmica i pels dolços de les seves pastisseries: és la capital de la ceràmica de Catalunya. Del 14 al 18 d’agost se celebra la festa major de la població en honor de la patrona, Maria, i els divendres se celebra el mercat setmanal, d’origen medieval: l’atorgament del privilegi de celebració d’un mercat els divendres que va fer el rei Jaume II és un fet que s’emmarca en el context de la fi del comtat d’Empúries.

Tot i que té el títol de ciutat, atorgat per Alfons XIII l’any 1906, els bisbalencs es refereixen a la Bisbal com a poble, ja que la vida social és més semblant a la d’un poble que a la d’una ciutat.

Diverses vil·les romanes s’escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal i que entre els segles IX i X formaven els nuclis de població de Fontanetum —la Bisbal—, Fonsedictus —Fonteta— i Perductus —Sant Pol. Aquells indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l’any 881, i el bisbat s’encarregava de l’organització civil i eclesiàstica del territori. Fontanetum va servir de punt de partida per aixecar la vila de Santa Maria Episcopalis, amb una església i un palau, i es va constituir en parròquia l’any 904; llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi van bastir un castell al segle XI.

Dels trenta-nou elements catalogats, el castell de la Bisbal és bé d’interès cultural, i el Molí de la Torre i la muralla de l’antic nucli estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.