Corçà

Corçà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà: 16,29 km² a 43 metres d’altitud, vora el Daró i el Rissec. És format pel nucli principal de Corçà i els de Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica, a més dels veïnats d’Anyells i Planils.

El poble de Corçà és esmentat per primera vegada l’any 878 en un precepte de Lluís el Tartamut, el rei franc que dominava aquelles terres: el document fa referència a una de les possessions del bisbe de Girona amb el nom de Quartianum, heretat possiblement de la vila romana que havia existit als peus de Puig-Rodó. A la documentació de l’any 881 que confirma les possessions del bisbe el poble hi és esmentat com Quertiano; més tard, al segle XI, passa a dir-se Quarciano, i finalment, al XVII, l’anomenen Corciano als documents en llatí i Corsá en català.

L’any 1442 la reina Maria pren Corçà sota la seva jurisdicció en nom d’Alfons el Magnànim, rei d’Aragó i comte de Barcelona, entenent que el poble s’ha deslligat de la seu episcopal després de pagar la remença.

Des del gener de 1812 fins al final de la guerra del Francès, el maig de 1814, el Principat de Catalunya va quedar incorporat a l’imperi francès i es va dividir el territori en quatre departaments: el poble de Corçà va ser integrat al Departament del Ter, amb capital a Girona.

El 1846, de resultes de la reducció de termes municipals, Corçà va incorporar el llavors municipi de Caçà de Pelràs, que al seu torn havia incorporat Planils uns anys abans. La modernització del poble al segle XX va tenir com a fites destacades la instal·lació del telèfon, amb vuit abonats el primer any, el 1961.

Dels trenta-dos elements catalogats, can Savall, del segle XV, el castell de Corçà, del XIV, la Torre Guinarda, del XV, el castell de l’Alberg i la fortificació de Casavells són béns d’interès cultural.