Ullastret

Ullastret té la ciutat ibèrica més gran de Catalunya. El poblat del Puig de Sant Andreu i el veí de l’Illa d’en Reixac formaven en realitat una sola ciutat, capital de la tribu que els autors antics van anomenar indigets o indiketes. Al jaciment hi ha restes d’ocupació ocasional d’època calcolítica, però el primer assentament amb continuïtat és un poblat d’inicis de l’edat del ferro, del darrer quart del segle VII aC. Els indiketes vivien majoritàriament en cases d’una o dues habitacions i planta baixa, algunes amb pati, però hi havia també famílies aristocràtiques: les excavacions hi han descobert un palau de cinc-cents metres quadrats, a més de temples, cisternes per guardar l’aigua de pluja i grans sitges.

El municipi són 11,09 km² a la riba dreta del Daró, que travessa el terme de nord a sud pel sector occidental. A la part oriental hi havia hagut l’estany d’Ullastret, dessecat al segle XIX, que en èpoques de fortes pluges encara es torna a omplir d’aigua.

El poble medieval es va edificar damunt d’una suau elevació i conserva unes muralles molt ben conservades que encerclen un nucli de carrers estrets i costeruts, els quals desemboquen en una esplanada on probablement hi havia el recinte sobirà d’un castell avui desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.

El primer lloc documentat del terme és el veïnat de Velloses, l’any 834. Ullastret apareix esmentat el 899 dins el comtat d’Empúries, en un document que parla de la vila, dels vilars de Velloses i Castellar i de les esglésies de Sant Pere i Sant Joan. El comte Ramon Borrell de Barcelona havia comprat la vila al comte Hug I d’Empúries, i el 1019 la comtessa Ermessenda va guanyar dos litigis al comte Hug sobre la possessió de l’alou; l’any anterior el comte Guifré de Cerdanya li havia prestat jurament de fidelitat pel lloc d’Ullastret. El 1078 la dominicatura ja devia haver retornat al comte d’Empúries, perquè Ponç I en disposa al seu testament. El castell s’esmenta per primera vegada el 1225, com castrum de Oleastreto, i el 1698 Ullastret era cap d’una batllia reial que comprenia també Llabià, Serra de Daró i Casavells.

Dels vint elements catalogats, la ciutat ibèrica i la vila d’Ullastret estan protegides com a béns culturals d’interès nacional, i els castells d’Ullastret i de Sant Andreu com a béns d’interès cultural. La festa major se celebra pels volts del 10, 11 i 12 d’agost, per Sant Llorenç, i el primer cap de setmana de juny s’hi fa el festival Indika.