Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és a la Conca de Barberà, prop del riu Corb i al límit amb l’Urgell, i abans s’havia anomenat Vallfogona de Lorda, de Corbell o de Comalats. Són 10,94 km² a 573 metres d’altitud amb 8,9 habitants per quilòmetre quadrat.

El poble va ser històricament seu d’una senyoria i d’una comanda templera i hospitalera, la Comanda de Vallfogona. El va repoblar la família dels senyors —més tard comtes— de Santa Coloma de Queralt, del llinatge dels Queralt, i el primer senyor conegut va ser Gombau d’Oluja, casat amb Ermessenda i nebot per via materna del senyor de Santa Coloma; tots dos van fer diverses donacions a l’orde del Temple i van acabar com a donats, perquè no van tenir descendència. Es conserven ruïnes del castell del temps dels templers, del 1190, i el 1312 el lloc va passar als hospitalers, dels quals també hi queden restes destacables.

Al terme hi ha restes d’un antic priorat benedictí, Sant Pere dels Bigats, del segle XIII, i tres colomars fets en pedra seca enmig de les tres arestes de muntanyes que popularment anomenen Solans; n’hi havia un altre al castell, i tots depenien del senyor feudal o del comanador fins a l’extinció de les senyories al segle XIX. La documentació hospitalera d’aquest terme arriba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó fins al 1855.

De vint elements catalogats, el castell de Vallfogona, del segle XII, és bé d’interès cultural, i n’hi consten cinc molins hidràulics i el balneari del segle XIX.