Montornès de Segarra

Montornès de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra des de 1989, i es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació de la divisió territorial de 1936: 12,32 km² a 605 metres d’altitud. Els principals nuclis de població són el poble de Montornès de Segarra, cap de municipi, i el del Mas de Bondia.

El poble, aturonat, és situat a la confluència del riu Cercavins i de la riera de Montornès, que desguassa per l’esquerra procedent del terme de Montoliu de Segarra. El presideixen les restes del castell de Montornès —algunes de les seves parets daten dels segles XII i XIII— i l’església parroquial, adossada a l’antic castell, dedicada a Sant Joan Baptista, bastida probablement aprofitant alguna de les dependències del castell, amb elements afegits d’estil renaixentista. El poble conserva alguns racons típics i agradables, amb cases antigues de portals adovellats.

El castell es va bastir en l’època de la conquesta de la zona sobre uns estrats de poblament ibèrics i romans, en un lloc que estratègicament dominava les terres del voltant, i la primitiva església del castell, desapareguda totalment, es devia situar tocant el cementiri antic.

L’agricultura i la ramaderia són les úniques activitats econòmiques del municipi: cereals, oli, vi i ametlles al secà —el regadiu es limita a 2 hectàrees, regades amb aigua de pous—, bestiar oví i animals de granja. La zona forestal, d’alzines i roures, ocupa 300 hectàrees.

Dels nou elements catalogats, les ruïnes del castell, del segle XIV, són bé d’interès cultural, i n’hi consten el cementiri, del XIX, i la creu de terme, del XVI.