Gisclareny

Gisclareny és, des del 15 de gener del 2018, el municipi amb menys habitants de Catalunya: un títol que va prendre a Sant Jaume de Frontanyà. Són 36,47 km² dins el parc natural del Cadí-Moixeró, amb l’espai habitat repartit entre els 800 metres del veïnat de la Baga i els 1.430 del veïnat del coll de la Bena, i una densitat de 0,8 habitants per quilòmetre quadrat. El paisatge habitual són boscos, prats alpins i masos escampats.

El nom ve de l’antropònim germànic Gisclasind, però la toponímia del terme és molt més antiga i molt més barrejada: hi ha noms de lloc d’arrel basca com Quer, Esna o Muga, que apunten a les tribus bascones que van omplir el Pirineu de topònims de la seva llengua, i d’altres com Turbians, d’arrel iberobasca, o el coll de la Bena, d’arrel celta.

Els noms de Turbians i del Mulnell apareixen esmentats per primera vegada en una còpia del document de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 839. El de Gisclareny apareix el 948, escrit Gisclaenne, en el document fundacional de l’església de Sant Miquel, feta pel bisbe d’Urgell Wisadus en el lloc anomenat Paradís, coneguda més tard com Sant Miquel de Turbians.

De vint elements catalogats al terme, deu són masies —Murcurols, del segle XVII, està declarada bé d’interès cultural—, quatre esglésies, tres ponts i dos molins hidràulics.