Vallcebre

Vallcebre és a l’Alt Berguedà, en les serres muntanyoses del Prepirineu: 27,99 km² a 1.123 metres d’altitud, entre el riu de Saldes al nord i la serra d’Ensija al sud, amb el Serrat Voltor arribant als 2.271 metres, el coll de Fumanya a 1.570 i el grau de la Mola a 1.350. A llevant hi ha els Cingles de Vallcebre i a ponent els de Costafreda i Cubell.

Les primeres referències al lloc es remunten a l’alta edat mitjana. Després de la menció de l’any 839 a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, n’hi ha una del 983 a la «muntanya de Vallcebre» com a emplaçament de l’església de Sant Climent, que després es va anomenar de la Torre de Foix i que avui queda dins el terme de Guardiola de Berguedà: el document parla «in monte Balcebre, eclesiam Sancti Clementis», amb els seus delmes, primícies, oblacions, cases, terres i vinyes. L’any 1003 el comte Guifré II de Cerdanya i Berga va donar aquella església i divuit masos del seu domini al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.

Dels vint-i-set elements catalogats del terme, disset són masies —moltes del segle XVIII, com Cal Coix, Cal Costa o Cal Dens— i sis són esglésies; el castell de la Grallera, del segle XIII, està declarat bé d’interès cultural.