Saldes

Saldes és al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, enmig de les serres del Cadí i d’Ensija: 66,4 km² al nord del Berguedà, a 1.215 metres d’altitud i amb 4,5 habitants per quilòmetre quadrat.

Entre Maçaners i Saldes, prop de Molers, hi ha el dolmen de Molers, testimoni de presència humana des de la prehistòria: al jaciment hi han aparegut molts objectes de sílex i ceràmica i també monedes ibèriques, i és pràcticament l’única troballa d’aquestes èpoques al terme.

L’origen del nucli urbà és medieval i va lligat a la frontera que els francs van establir als Pirineus en resposta a la invasió sarraïna: molta gent de les zones properes es va posar sota la seva protecció, com els de Girona el 785 i els de l’Alt Urgell i la Cerdanya el 789. El 798 els francs van ocupar el Berguedà i van nomenar comtes per organitzar el territori, entre els quals Guifré el Pelós, que va repoblar les terres de l’interior i va fer tornar la gent que havia fugit. El 831 a Saldes ja hi havia un nucli de cinc o sis famílies entorn d’una església dedicada a Sant Martí, i una mica més tard, el mateix segle IX, el nucli havia crescut prou per construir una església nova, que els quinze caps de casa van demanar al bisbe d’Urgell.

Dels vint-i-nou elements catalogats, el castell de Saldes és bé d’interès cultural i les icnites del Coll de Jou —petjades fòssils— estan protegides com a bé cultural d’interès nacional; al terme hi ha també set molins hidràulics i sis arbres singulars.