Guardiola de Berguedà

Guardiola de Berguedà és un municipi de l’Alt Berguedà: 61,73 km² a 720 metres d’altitud, amb el nucli urbà a l’aiguabarreig del riu Bastareny al Llobregat. A l’extrem nord-occidental del terme hi ha l’enclavament de Gréixer, separat pel municipi de Bagà. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

L’any 1003 el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent fa la donació de l’església de Sant Climent de Vallcebre, al terme actual de Guardiola, i de 18 masos del seu domini al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’any 1042 el mateix Guifré II és anomenat «precelentissimus comites et fortissimus marchi» durant la consagració de l’església de Sant Vicenç de Vallcebre, feta per l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya amb el consentiment del comte de Berga Ramon I.

El municipi es va crear amb el nom de Guardiola de Berga per Decret de Govern de la Generalitat de Catalunya de 22 d’octubre de 1936, amb la fusió del municipi de Brocà i el municipi de Cerdanyola, i la fusió va ser ratificada l’any 1942. Del municipi de Brocà s’hi va agregar Brocà i els seus agregats de Gavarrós i Grèixer, i del de Sant Julià de Cerdanyola, Cerdanyola i els seus annexos de Sant Llorenç, el Collet i Torre de Foix. Sant Julià de Cerdanyola es va tornar a desagregar de Guardiola de Berguedà per Decret de la Generalitat de 28 de juny de 1993.

Dels trenta elements catalogats, els castells de Brocà i de Guardiola i la Torre de Foix són béns d’interès cultural, i n’hi consten vuit esglésies, vuit masies, sis ponts i el Canal Industrial de Berga, del segle XIX.