Sant Julià de Cerdanyola

Sant Julià de Cerdanyola és un municipi petit de l’Alt Berguedà, als Prepirineus: 11,79 km² a 954 metres d’altitud, amb 19,8 habitants per quilòmetre quadrat.

La parròquia es menciona ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, i el poble torna a ser citat el 983 en la dotació del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà; el 1105 el bisbe Ot d’Urgell va consagrar-ne l’església, dedicant-la a sant Julià màrtir.

Durant l’època medieval Cerdanyola va ser objecte de disputa entre els barons de Pinós i l’abat del monestir de Sant Llorenç, i el poble va patir diverses destruccions com a conseqüència d’aquells conflictes; la més destacable va ser la de l’església el 1328, per la qual el baró de Pinós va haver de pagar una indemnització.

Del sistema de vida d’aquells segles se’n conserva el rastre en la cria de porcs i en l’aprofitament del bosc. Vinculada a l’explotació forestal hi ha la primera cita dels Capmasats, del 1337: una entitat que s’ocupava —i encara s’ocupa avui— de l’administració dels boscos del terme. També se sap que s’hi conreaven blat, fruita i hortalisses i que fins i tot s’hi obtenia vi. Les cases més antigues que hi consten documentades són el Molí, del 1255, Sobirana, del 1256, la Pomera, del 1307, Serraclara, del 1308, i la Cortada, del 1379.

El municipi té només dos elements catalogats: les esglésies de Sant Julià de Cerdanyola, del segle XVIII, i de Santa Maria de les Esposes, del XIX.