Garcia

Garcia és una vila de la Ribera d’Ebre situada entre Móra d’Ebre i Ascó: 52,37 km² a 73 metres d’altitud, vora l’Ebre i el riu de Siurana. A prop del poble hi ha el clot de l’Heura, amb el coll i el barranc del mateix nom.

Segons Carme Biarnès, al lloc de Garcia hi va haver antigament un poblat ibèric, i hi ha testimonis d’un habitatge romà a la partida dels Planassos, a la dreta de l’Ebre. Els sarraïns van reocupar l’indret de l’antic poblat ibèric; el lloc depenia aleshores del valí de Siurana, però Garcia va independitzar-se’n i fins i tot va adquirir-li els termes de Falset i de Pradell.

La vila va ser conquerida en temps de Ramon Berenguer IV per Albert I de Castellvell, i la primera menció en fonts cristianes data del 1153, quan aquell comte rei va lliurar als Templers el castell de Miravet i els va donar també una propietat a Carçeia. El 1156 Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell, Arnau de Sarrià i altres nobles van donar al monestir de Poblet diversos horts i el Mas de Bas del terme de Carcheia, avui dit del Severino, prop del poble del Molar, que era un antic agregat de Garcia. El castell de Garcia, juntament amb els de Tivissa, Móra i Marçà, que els sarraïns havien posseït, va ser donat en feu a Guillem de Castellvell pel rei Alfons el Cast el 1174. Abans del 1309 el lloc era de la senyoria de Galceran d’Artesa, i posteriorment va passar a formar part de la baronia d’Entença, de la qual va esdevenir una fortificació important, i del comtat de Prades.

Dels trenta-tres elements catalogats, el castell en ruïnes és bé d’interès cultural, i n’hi consten cinc forns de guix i dues torres de defensa.