La Torre de l'Espanyol

La Torre de l’Espanyol és un municipi de la Ribera d’Ebre de 27,9 km² a 164 metres d’altitud. El topònim prové de la donació feta el 1175 a una persona dita Espanyol o Espaniol, un nom d’origen occità.

A la font de n’Horta, situada un quilòmetre a ponent del poble, hi ha una bassa d’època romana. És gairebé quadrada —11,30 metres de llargada per 10,50 d’amplada i 4 de fondària— i va ser reformada el 1965 amb un revestiment de les seves parets de pedra per una capa de ciment. En fer aquelles obres van aparèixer una gran quantitat de ceràmiques, monedes antigues i objectes metàl·lics, la majoria eines agrícoles: el conjunt és molt homogeni i va des del segle I aC fins al temps de Marc Aureli, al segle II, moment en què es devia deixar de tirar monedes a la bassa. Malgrat el gran interès del conjunt com a document històric, només se’n conserva a la casa del comú la part més destacada, ja que la resta va ser llençada durant les obres.

En la part meridional del terme, sota la serra del Tormo, hi ha una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua, de petites dimensions, prop de la qual s’alcen uns xiprers altíssims; el dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec que inclou un dinar de germanor. La festa major se celebra per Sant Jaume el Major, el 25 de juliol, i es fa festa també per Sant Antoni Abat, el 17 de gener; té tradició a la vila l’aplec de la sardana, que s’escau durant el mes d’agost.

El fogatjament del 1358 va registrar a la població 11 focs, pertanyents en aquell moment a la comanda hospitalera d’Ascó, i el del 1378 en va comptabilitzar només 8.