Fontcoberta

Fontcoberta és un municipi de la comarca del Pla de l’Estany de 17,28 km² a 207 metres d’altitud, format pels nuclis de Fontcoberta, Espasens i Vilavenut.

També escrit amb grafia fonètica com Fontcuberta, el topònim està documentat al segle XII com Fonte Coperta, una aglutinació de font i coberta en el sentit de «font amagada o protegida».

A principis del segle XIX Fontcoberta, Espasens i Vilavenut eren municipis independents; de resultes de la reducció del nombre de municipis, el 1846 Fontcoberta va incorporar els altres dos. En els darrers anys la població s’ha concentrat sobretot al nucli de Melianta, a la carretera de Banyoles a Cabanelles.

L’edifici més important és l’església romànica de Sant Feliu: el temple va ser consagrat el 922, però l’edifici actual és del segle XII, amb un presbiteri reformat al segle XVI. El municipi té dins la seva demarcació l’ermita de la Mare de Déu de la Font, de la qual se’n té constància el 1261, i la capella de Melianta, construïda el 1983 segons plànols de l’arquitecte Joan Moner i Riera per atendre els fidels del veïnat del mateix nom; hi ha també el Museu de la Història de Fontcoberta, a Can Jan, i les Alzines Reclamadores, que destaquen per la seva monumentalitat. A prop del Clot d’Espolla, un estany intermitent al límit amb Serinyà, hi ha el jaciment arqueològic de Roca Foradada.

Dels vint-i-quatre elements catalogats, la torre medieval de Can Pujol és bé d’interès cultural i Can Jan Benejam, del segle XII, està protegida com a bé cultural d’interès local.