Esponellà

Esponellà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Pla de l’Estany, a la riba del riu Fluvià: 16,06 km² a 142 metres d’altitud, i està format pels nuclis d’Esponellà, Vilert i Centenys.

El cap del municipi, el poble d’Esponellà, és a la part septentrional del terme, vora la riba dreta del Fluvià, i la seva església parroquial és dedicada a Sant Cebrià. El lloc i l’església ja són documentats l’any 921: aquell document parla d’un judici o mall celebrat dins l’església parroquial, al qual van assistir les més altes dignitats del comtat de Besalú —el comte Miró II de Cerdanya, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe Guigó de Girona i molts altres notables i prohoms—, i el judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis van jurar damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià.

D’origen romànic, l’església va ser modificada als segles XV i XVI amb elements de caràcter ogival, una reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes; conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat, i s’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV.

El monestir de Sant Vicenç de Besalú va posseir algunes terres a la parròquia d’Esponellà, que li van ser donades pel comte Bernat Tallaferro l’any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau amb totes les seves pertinences. També hi ha algunes cases pairals grans, les famílies de les quals han donat personatges d’interès, com els Girgós, que van donar un abat de Vilabertran entre 1410 i 1431.

Dels vint-i-un elements catalogats, el castell d’Esponellà, del segle XI, i Can Bofí de la Torre són béns d’interès cultural, i Cal Baró, del XVIII, el pont i l’església de Sant Cebrià, del XV, estan protegits com a béns culturals d’interès local.